Andrieu Debru lo viu e Nicolaï Grechny lo regretat: estapas obligatòrias d’una passejada en Avairon.
A.Debru semena sas bestias dins lo paisatge, qual es qu’a pas encara rescontrat sas fèdas de metal al paìs del Ròcafòrt? E de pus gròssas, n’a tot un camp a las Còstas Gozon: elefant o dinosaur… D’una beltat sens parelha! / André Debru sème ses animaux métalliques dans tout le pays du Roquefort… moutons o dinosaures… Il prépare un beau jambon pour célébrer la gloire de Lacaune!
La Cèna (La Garda)
Nicolaï Grechny, aquel rus es vengut nòstre. En 1948 s’instala a Marsal, pròche de St Juèri (81). A pintrat “a fresca” tantas glèisas d’Auvernha als Pirenèus e de Charenta Maritima a Canas. Tot a fet integrat, a escrit en occitan dins mai d’una, St Victòr en particulièr. Es pas un “peintre naïf”, es un pintre d’icònas e de glèisas segond la tradicion de sa familha. / Nicolaï Grechny est un réfugié qui s’installe à Marsal. Il peint des icones et des fresques dans la tradition russe (Vieux chrétiens) de sa famille.
De remarcar: a St Victòr, St Amanç que son retorn sul sèri de Rodés marcarà la fin del monde.. e L’autor el metèis, en cauças cortas, en “portur d’aiga”, lo monde dels vilatges an pausat per el, aital ara los angelons an passat los seissanta ans…. / Remarquer St Amanç, l’évêque du Rouergue, l’auto portrait du peintre en “porteur d’eau”, les anges, gamins qui ont posé pour le peintre et qui ont donc plus de 60 ans.
Imatges de la Passejada “Sus las Pesadas de Grechny” organisada per los Cercles locals d’Albi e de Caramaus.
[slideshow_deploy id=’2237’]