You are currently viewing La Mandadissa del dimècres 9 de decembre

La Mandadissa del dimècres 9 de decembre

Bonjorn a totas e a totes ! 

Uèi dins la Mandadissa del dimècres, partissèm a la descobèrta de dos luòcs incontornables de Tarn. D’un Còp d’Ala, dintrem dins l’istòria de Castèlnòu de Bonafòs e Còrdas, vistas del cèl, amb l’uèlh d’Amic Bedel e los tèxtes e la votz de Pèire Brun.
Puèi, legissètz «La davalada», un tèxte cortet que nos prepausa Miquèl Gonin, sòci del CCOA, per participar a nòstra Mandadissa.

Enfin, es sortit lo segond episòdi de «Parlem occitan» de la seria d’Introduccion a la lenga occitana,  per Gabrièu ! 

E per acabar, Cylsée interprèta «Aqueles…», un poèma de Max Roqueta suls refugiats de la guèrra civila espanhòla (La Retirada, 1939).

Aujourd’hui dans la Mandadissa del dimècres, nous partons à la découverte de deux lieux incontournables du Tarn. D’un «Còp d’ala» (=à tire-d’aile), on rentre dans l’histoire de Castelnau de Levis et de Cordes-sur-Ciel, vues du ciel, grâce à l’œil d’Amic Bedel et les textes et la voix de Pierre Brun. 
Puis, lisez «La davalada», un court texte que nous propose Miquèl Gonin, membre du CCOA, per participar à notre Mandadissa.

Enfin, le second épisode de «Parlem occitan» de la série d’Introduction à la langue occitane, de Gabrièu, est sorti !

Et pour finir, Cylsée interprète «Aqueles..», un poème de Max Rouquette sur les réfugiés de la guerre civile espagnole (La Retirada, 1939).

Si vous voulez participer à cette Mandadissa, n’hésitez pas à nous envoyer une contribution, un texte, etc, qui sera publié dans la Mandadissa suivante (à envoyer à cette adresse : centre-occitan-rochegude@orange.fr )

L’emission Còp d’Ala, difusada sus França 3, vos convida a partir a la descobèrta de l’Occitània, mas vista del cèl. Montatz sus l’esquina de lor aucèl per cabussar dins l’istòria dels territòris, de las vilas e dels vilatges de l’Occitània. 

L’émission Còp d’Ala (= à tire-d’aile) vous invite à partir à la découverte de l’Occitanie, mais vue du ciel. Montez sur le dos de notre oiseau pour plonger dans l’histoire des territoires, des villes et des villages de l’Occitanie. 

Descobrissètz Còrdas …

Découvrez Cordes-sur-Ciel…

… puèi Castèlnòu de Bonafòs

… puis Castelnau de Levis

La davalada

I a pas de rason qu’una istòria d’amor siá longa o corta. La meuna durèt un bèl brieu dins la prigondor de mon còr. Ieu, oblidarai pas jamai l’amor qu’espròvi pel meu amic. Asise, es coma un fraire … o una sòrre.
Me soni Gaò, èri lo darrièr de la miá familha e Asise, el, èra tanben lo cacha-niu, solet. Ambe nosautres, valents e amagats dins l’ombra, i aviá totes los autres, los rèires aimats. Aqueles que, lo long dels sègles, portèron una pèira a l’edifici de la nòstra vida.
Ieu, visquèri qualques parelhs d’annadas sus aquela tèrra. Las darrièras annadas, quantas?, o sabi pas tròp que las comptavi pas, foguèri tròp sol de la miá familha. Urosament i aviá lo meu amic Asise. El, èra sol coma ieu. E mai foguèssem pas fraires, la solesa nos sarrèt un de l’autre.
Sas raices anavan a la meteissa aiga, al meteis potz. Nòstre fulham venguèt fraire, en se tocar al cap dels ramèls.
Uèi, la prima verdejarà e las nòstras amors tornaràn. Asise es tornat. Encara, de pastorelets gents, dejós nòstras ombretas, sentiràn s’apasimar lo calimàs del jorn. E d’aucelons per saludar l’Amor uflaràn lor gargalhòl de mila cançonetas. De rivatèls rajaràn d’argent vesiadament gorrin. De pradets nos envescaràn los uèlhs quand la sason novèla nos cargarà de ramèls.
Asise es aquí. Enfin ! M’es de manca ! Ò jorns uroses ! E pr’aquò …
Aprèp la miá partença, Asise demorèt sol. Sol dins l’immensitat del cèl, dins lo void del vent, dins la pluèja de las estèlas, dins l’aiga dels plors. Las primas seguián los ivèrns que seguián las tardors. Lo país èra gavat de solelh coma una poma madura.
D’annadas passèron. Dusca a aquela nuèch…
Jol grand solelh, fuòc divenc, la rega d’ombra de la campana s’afanava… Los òmes partiguèron un jorn. Cap a de cèls indulgents.
Mas totjorn, tornèron a nosautres. Venián tirar l’aiga de las prigondors de la tèrra, s’aconsomir, una nuèch, jos nòstra ramada, comptar pas que las oras claras. Grandmercés, gabarrièrs de la mar d’arena, per aquelas visitas.
E vosautres, aucèls del cèl, ont èretz ? Èrem pas pus aquels arbres d’amor que vos podián aparar, aquel ramèl fremissent que vos podiá breçar e la fuèlha afolesida que vos podiá escondre ?
Tot èra arena e l’arena èra tot. Se ditz que las sèlvas precedisson los òmes, que lo desèrt los sec. Es vertadièrament vertat ! Que far ?
Asise e ieu, un bocin d’aiga, un sadol de solelh, un tròç de freg jos la luna; podiam far ! Esperar lo vielhum, suaus, aquò es la nòstra astrada.
E lo nòstre amor !
Mas l’amor pòt pas res dins la lucha ambe la dalhaira negra. La sang de mon eternitat torrèt. Tèrra de mon país, cremada lo jorn, rosegada per la secada, gelada pel vent de la nuèch, ausiguèri ta sonada. Dins ton sen dormissi d’un sòm pesuc e pasmens leugièr, d’ara enlà.
Asise èra sol…
Asise !
Èra una nuèch tan polida, Asise. Jos las siás alas de lusetas, somiavas de las corsas etèrnas dels aucèls. Un ventolet jogava dins lo teu fulham, en getar pel sòl de trèvas bonassas.
Asise, aquela nuèch ! Cò foguèt la darrièra.
Aviá trabalhat tot lo jorn. Èra cansat e sos uèlhs se comolavan de lassièra. Los lums esclairavan pas res, la luna fasiá fanal, cap a sègre. Lo bruch del motor asolhava l’abitacle. Se sabiás, calfaire, tot lo mal qu’as fach aquela nuèch. Se sabiás !
Putanièr de camion !
Lo meu amic tomba, espotit … Dins lo ventolet leugièr, de fuèlhas menan un brandon folet sus l’arenàs. De fuèlhas que la mòrt a descofadas …
Asise es aquí, a costat de ieu, trist de sa vida d’enaval, urós per nosautres dos.
Asise ! Asise que la vida es crusèla !
L’istòria s’es envolada, 
          las nívols l’an carrejada, 
                    la pluèja plic plòc 
                              la contarà pertot ont tombarà.


Aquel tèxt foguèt escrich in memoriam de Gaò (escais d’Acacia albida) e d’Asise (escais d’Azadirachta indica o neem) que servissián de guidas dins Tenere fins qu’un camion truquèsse Asise a mòrt. Raconte o conte ? Dins lo trefons de la forèst, las fadas o vos diràn. Uèi, dos arbres metallics fan fanal.

Miquèl GONIN

Trapatz çai-jos lo segond episòdi del cors d’Introduccion a la lenga occitana prepausat per Gabrièu  : los diftongs

Retrouvez ci-dessous le second épisode du cours d’introduction à la langue occitane, proposé par Gabrièu : les diphtongues

Per acabar en cançon :

Cylsée interprèta «Aqueles…», un poèma de Max Roqueta suls refugiats de la guèrra civila espanhòla (La Retirada, 1939)

Aqueles… – Cylsée, poèma de Max Roqueta, mes en musica e interpretat per Cylsée

Aqueles quand la guèrra avià passat
se n’anavan l’arma desconsolada
las savatas penjadas au còl
e descauç dins la polsa estranja.
Los quatre vents reculhissián son pas.
Avián pas pus teulat ni cheminièra.
Tot calabun èra un nòu desesper
quand sabián pus ont passar la nuòch.
Eran venguts gus e cocha-vestits
d’autres, aval, i fochavan sa terra
e los rasims de Dieu per d’autras mans
levavan dins lo rire dau solelh.
I aviá ges de paret per s’abrigar
Entre l’ubac gelós e sa pel nusa.
I avià ges de teulat per aparar
sa cara das lagremas de la nuòch.
Lo freg los reteniá dins sas tenalhas.
Son ventre era rosigat dau talent
Lo vent d’estiu i secava la cara,
E la malor i manjava lo cor.
E ges, degús, degús per los aconsolar.
La paraula es de gel, los mots de ferre,
E lo cordilh dau foet, maissa de can,
s’enrodejava a sas camba desnudas.
Onte qu’anesson per tota la terra
Eran pas mai que paura cardonilha,
Seca d’estiu, de l’auton derrabada,
que lo vent d’ivern campeja sens fin.
Polsa, polsa, pauma de pelha als mans dau vent,
Avian perdut fins qu’a sa cara d’òme,
E dins los rècs de sa cara fronsida,
Sos uòls negats delembravan lo cel.

Ceux-là, lorsque la guerre était passée,
S’en allaient, l’âme en désespoir,
    Les souliers pendus à leur cou,
Pieds nus, dans la poussière étrangère.
    Les quatre vents recueillaient leurs pas. 
Ils n’avaient plus ni toit ni cheminée.
    Tout crépuscule était un nouveau désespoir,
quand ils ne savaient où passer la nuit.
    Ils étaient devenus gueux et mendiants.
D’autres là-bas, piochaient leur terre,
    et les raisins de Dieu, pour d’autres mains
se gonflaient dans le rire du soleil.
    Il n’y avait pas de mur pour s’abriter 
entre le nord jaloux et leur peau nue.
    Il n’y avait pas de toit pour protéger
leur visage des larmes de la nuit.
    Le froid les retenait dans ses tenailles.
La faim rongeait leur ventre durement.
    Le vent d’été leur desséchait la face,
et la souffrance leur rongeait le cœur.
    Et rien ni personne qui les console.
La parole est de gel, les mots de fer
    et la corde du fouet, gueule de chien,
s’entourait à leurs jambes nues.
    Où qu’ils aillent, par toute la terre,
ils n’étaient pas plus que pauvre chardon,
    desséché par l’été, arraché par l’automne
et que le vent d’hiver chasse sans fin.
    Poussière, balle de chiffons aux mains du vent,
ils ont perdu jusqu’à leur face d’hommes,
   et, dans les plis de leur face flétrie,
leurs yeux noyés en oubliaient le ciel.

Lo libre « Contes et récits du Colonel », la revirada dels contes e racontes del Coronèl Teyssier en francés, ven de sortir ! Esitatz pas a reservar lo vòstre !
L’edicion occitana (« Contes e racontes del Coronèl« ) es tanben disponible al COR.

Le livre « Contes et récits du Colonel », la traduction des contes et récites du Colonel Teyssier en français, vient de sortir ! N’hésitez pas à réserver le vôtre !
L’édition occitane (Contes e racontes del Coronèl ») est aussi disponible au COR.

Uèi a 17h sus Arte, l’emission Invitation au voyage prepausa un reportatge consagrat a la lenga occitana : «La langue d’oc, une perdante qui unit l’Occitanie» 

Aujourd’hui à 17h sur Arte, l’émission Invitation au voyage propose un reportage consacré à la langue occitane : «La langue d’oc, une perdante qui unit l’Occitanie»

Conta’m lança la primièra platafòrma de videò a la demanda en occitan !
Tre ara sus : OCVOD

Lo Diari n°58, sus l’Art dels contes, es sortit ! Viatjatz al país dels contes gentes e rufes, d’ièr e de deman, d’aquí o d’alai, amb los e las que fan viure mai qu’una literatura orala, sus : lodiari.com

Puis Lo Diari n°58, sur l’Art des contes, est sorti ! Voyagez au pays des contes gentils et rustres, d’hier et de demain, d’ici ou là, avec ceux et celles qui font vivre plus d’une littérature orale, sur : lodiari.com

Se o sètz pas encara, abonatz-vos per sosténer aquela polida revista culturala en occitan !
Si vous ne l’êtes pas déjà, abonnez-vous pour soutenir ce beau magazine culturel en occitan !

Mai d’entresenhas aquí / Plus d’infos ici

Comme cada an / Come chaque année
Lo concors de novèla del Lecteur du Val : concors d’escritura de tèxte cort, en francés o en occitan, dubèrt a tot lo monde ! / Le concours d’écriture de textes courts, en français ou en occitan, ouvert à tout le monde !
Fins al 11 de febrièr 2021 / Jusqu’au 11 février 2021
Reglament aquí / Règlement ici

Lo film « Occitan, gardarem la lenga », disponible en linha fins al 21 de decembre sus ViàOccitanie :

Lo Centre Occitan Ròcaguda es barrat, mas esitetz pas a nos contactar per mèl ( centre-occitan-rochegude@orange.fr ) o per telefon (permanéncias telefonicas de 10h-12h / 14h-18h del diluns al divendres, e 10h30-17h30 lo dimècres). 

Podètz tanben visitar nòstre site internet : centre-occitan-rochegude.org e vos abonar a nòstra pagina facebook : Centre Occitan Rochegude

Nos trapar en linha

Se marcar a la newsletter

Laisser un commentaire