You are currently viewing Presentacion de «Calabrun» per Rolanda Vergely-Rey

Presentacion de «Calabrun» per Rolanda Vergely-Rey

Presentacion de «Calabrun»

per Rolanda Vergely-Rey

 

Dissabte 15 d’abrial
Samedi 15 avril
 
17h
 

28 rue Rochegude – Albi

Rolanda Vergely-Rey nos presentarà son recuèlh de poesias «Calabrun» lo dissabte 15 d’abrial a 17 oras al Centre Occitan Rochegude. Aital parla de son obratge :
«Calabrun» es la resulta de mon engatjament per far viure la lenga e la cultura occitana al « Foguièr occitan del moissagués » dins las annadas 70 puèi dins l’associacion « Moissac Occitània ». Ne foguèri la presidenta e i balhèri de cors d’occitan.
Sèi nascuda dins una bòrda a l’acrin del rocàs dins lo païs de sèrras, ont l’occitan, qu’apelavan patés, èra la lenga de la vida vidanta dins ma familha e dins lo mitan social. De mas rasigas me venon los mots per dire çò qu’ai de pregond rescondut al fons de ieu : l’escur e lo lum, la pena e tanben l’esper, la melanconiá, l’amor, l’amistat e enquèra l’esperança de veire picar l’alba de quauques matins.
Des poèmas an agut prèmi : prèmi Ruquier a Narbona , prèmi del Jasmin d’Argent 2021 pel poèma « Finisterre ». Un poèma bilingüe occitan-francés ven d’èstre publicat dins un recuèlh comun França-Quebèc a l’escasença de la prima dels poètas

D’esculturas del Maurici, mon òme, faitas amb de vièlhs utisses acompanhan mos poèmas.

Rolande Vergely-Rey nous présentera son recueil de poésies «Calabrun» le samedi 15 avril à 17 heures au Centre Occitan Rochegude. Ainsi décrit-elle son ouvrage :

«Calabrun» (= «Crépuscule» en occitan) est le résultat de mon engagement pour faire vivre la langue et la culture occitane au « Foyer occitan du moissagais » dans les années 70 puis dans l’association « Moissac Occitània». J’en fus la présidente et j’y donnais des cours d’occitan.

Je suis née dans une ferme juchée sur la crête d’un rocher, dans le pays de serres, où l’occitan, que l’on disait patois, était la langue quotidienne de la famille mais aussi du milieu social. Cette langue a forgé ma façon de penser, de voir le monde qui m’entoure. Au crépuscule de ma vie, de mes racines me viennent les mots pour exprimer le sombre et la lumière, la peine et la mélancolie, l’amour, l’amitié et aussi l’espérance de voir se lever l’aube de quelques matins.

Certains poèmes ont eu des prix : prix Ruquier à Narbonne, prix de Jasmin d’Argent 2021 pour le poème « Finisterre ». Un poème bilingue occitan-français vient d’être publié dans un recueil commun la France-Québec à l’occasion du printemps des poètes

Des sculptures, que mon mari Maurice réalise à partir de vieux outils, accompagnent mes poèmes.

De masquetas, de pegasolets, de CDs, e de libres novèls son disponibles a la librariá del COR !

Esitetz pas a venir al COR del diluns al divendres entre 15h e 18h !

Nos podètz trapar en linha :

Se marcar a la newsletter

Laisser un commentaire